Entrevista per competències: si fos fàcil, ho farien les màquines
A la meva pregunta adreçada al Responsable de Màrqueting d’una prestigiosa empresa, advertint-lo que ho tindríem difícil a l’elecció de la candidata finalista, ell em va respondre: “si fos fàcil, ho farien les màquines”. I tenia raó.
Últimament hi ha una proliferació d’articles sobre la implementació de software de IA (ATS) als departaments de RRHH i no deixa de sorprendre’m com se’ls està donant a aquestes eines la fiabilitat que considero no és tal. Sens dubte que aquests software són d’un gran suport, però en un futur, com a mínim proper, serà impossible que substitueixin la intel·ligència humana en la resolució d’un procés de selecció.
- Un ATS és molt efectiu quan s’han d’afrontar cribes curriculars davant de processos de reclutament amb gran quantitat de candidats, sempre que les persones candidates segueixin les indicacions de com construir el cv o introduir les dades a l’app, perquè el robot ho “llegeixi” eficaçment i no ser descartat per falta de paraules clau o errors de format.
- Davant d’entrevistes en les quals t’enfrontes a un robot, on fins i tot s’analitzen les expressions facials, en què les preguntes formulades estan estructurades i tancades i en les quals el robot analitza les respostes, estem deixant la persona candidata a mans de l’estadística o de possibles biaixos de procedència variada. Sincerament, la fiabilitat del resultat d’una entrevista feta per un robot la poso en dubte. Deixem les persones postulants a les mans de l’atzar.
- En una entrevista per competències és impossible, a dia d’avui, que un software substitueixi la intuïció i la perspicàcia de l’humà. No concebo imaginar que una màquina pugui dilucidar si els variats casos emanats d’una pregunta, i repreguntes pertinents i necessàries, sobre tal o tal competència a analitzar, les seves respostes puguin ser valorades com a vàlides o errònies. En una entrevista per competències, l’expressió facial no ens interessa, ens importa conèixer la veracitat i la profunditat dels comportaments d’una competència valorada esdevinguts en un passat, els quals haurien de pressuposar que els comportaments anteriors atribuïbles a una competència concreta es repetiran en un futur. Aquí rau la professionalitat de l’entrevistador: conèixer si aquests comportaments de la competència descrits són els necessaris per a un encaix eficaç de la persona candidata en el lloc ofert.
No totes les persones que es dediquen a selecció per competències tenen l’habilitat necessària per efectuar un dictamen sobre si la competència analitzada està prou desenvolupada, sempre segons el que requereix la Job Description
Com que això no és fàcil, doncs, de moment, no ho poden fer les màquines.
